ARTICLES I RESSENYES


CUA DE FOC (2020, Papers de Versàlia


Com és habitual a la poesia de Madueño, trobarem un espai per a la memòria personal (Espurna, Arsonfòbia, Besllum...), una memòria potser més present als primers compassos del segon moviment del llibre (Origen, Petitesa o molt especialment Cintes magnètiques), que aquí s’expressa a través del cos i les seves ferides (les cremades) o, al segon moviment (Raval de dins), vinculant-lo a la malaltia. Es diria que aquí el cos és, de fet, un atanor: el recipient on projectar els processos de l’ànima, que imagina i genera.


OSQUES (2017, Témenos)

Marta Pérez Sierra a 4 lletres: http://4lletres.cat/osques-de-david-madueno/
 
Els poemes d’Osques, acompanyats de dues precioses fotografies de Zita Vehil, són una declaració d’intencions on el poeta ens expressa la seva visió de l’existència i d’alguna manera els recursos per caminar per ella. Analitza les osques que el dia a dia ens deixa a l’ànima i amb una madura dignitat ens proposa lluitar i aprendre. Amb una certa ironia, David Madueño parla a persones que volen ser persones, de debò.
 
Anna Garcia Garay a Week& Sabadell: https://www.weekand.net/2018/02/porcellana/

El poeta i crític literari sabadellenc presenta “Osques” (Témenos Edicions, 2017), un llibre que reflecteix amb extraordinària lucidesa l’arribada a la maduresa vital. Madueño fa inventari de tot allò que hem acumulat fins llavors a les butxaques del pensament i del cor –por, neguit, frustració, amor, futur, esperança-  i les esgrana a través d’una veu agredolça, sincera, bella i valent.
 
  

ELS MURS INCERTS (2015, Témenos)
 
Marta Pérez i Sierra a Núvol: 
 
En David ha fet paraula de la pedra per oferir al lector l’essència d’una societat que entre tots hem enrunat, tot té una sentor corrupta, però no els joves tan joves que no han tingut temps, que no tenim perdó d’oferir-los, enlloc de murs, pols de calç, i que els correspongui a ells llimar els angles dels dies sense paper de vidre. Els hem deixat a ells una tasca ben galdosa, recompondre la societat des de la sintaxi dels fonaments, sense murs que els acullin, en una guerra sorda, / solitària.
 
Ricard Garcia al blog Cupressus Sempervirens: https://www.ricardgarcia.cat/els-murs-incerts-de-david-madueno/
 
No hi ha dubte, per tant, que en David Madueño escriu des del compromís profund i que, per això, la seva poesia no només testimonia el nostre món, sinó que té un important component moral que convida a la reflexió.
 
 
En definitiva, Els murs incerts és un llibre unitari i polisèmic, ric i sobri, pessimista i esperançat, que converteix el desnonament, tan tristament habitual en els nostres temps, en la condició existencial que ens enfronta a un món hostil que només podrem transformar a través de la consciència individual i la paraula.
 
POESIA PER A CARNÍVORS (2012, Edició de l'autor)
 
 
L'esment al carnívors del títol no és debades: hi ha, en aquests versos, allò que els modernistes en deien una veu "mascla". Són poemes carregats de raons, sovint molt ideològics, que se serveixen bé de les imatges per construir una idea (imatges, moltes vegades, delicades i violentes). Hi ha poemes sobre la contingència de l'existència humana, que poden dur a la memòria Vinyoli.


Un jo poètic que cerca, precisament en el repàs ontològic o vital, fer-ne balanç i alhora un ajustament de comptes amb un jo real desvalgut (“Monstres & Guerrers”). “Naixem esmolats” i “morim esdentegats”, és cert, però el poeta almenys se sap lliure de bon començament; tenim la pasta donada, sí, però hom ens dóna l’oportunitat de triar-ne la forma i la mesura (“Fer-se el pa”); fins i tot tenim a l’abast la possibilitat de bastir-nos la nostra “Arquitectura”.